L’antiga masia de l’Agustí, just sota l’ombra del turó del Tagamanent, és un dels elements més destacats del patrimoni arquitectònic del Parc Natural del Montseny.
Després de dècades d’abandonament, la Diputació de Barcelona va restaurar-la a finals dels anys 90 i ara s’ha convertit en una casa museu en la qual els visitants poden gaudir d’una acurada restauració arquitectònica, una molt bona investigació històrica, tan a nivell documental com arqueològic, i una recopilació de material d’època que ens permet fer un veritable viatge en el temps per experimentar com era un dia qualsevol en la vida de la família Agustí.
La casa museu ofereix una visita guiada per tots els racons de la masia, per on ens acompanya la veu d’en Fèlix Agustí, que n’era el propietari a finals del segle XVIII. Al llarg de la visita podrem contemplar els objectes de l’època i gaudir de les músiques, les olors i les imatges que acompanyaven un dia qualsevol a ca l’Agustí, submergint-nos d’aquesta manera en la vida
quotidiana d’una família pagesa de muntanya. La visita es clou amb un audiovisual que mostra fotografies, tant antigues com recents, dels racons més carismàtics d’aquesta masia.
Les primeres notícies que tenim del mas es remunten al segle XV, quan el cognom Agustí apareix documentat al fogatge (cens) de 1497. En els dos segles següents, la masia va experimentar moltes ampliacions i modificacions, com ara la construcció de la torre i de les corts de la façana nord. Les reformes més importants, però, les que van donar lloc a l’estructura actual de la casa, es van fer en ple segle XVIII, quan la família Agustí es trobava en la seva època de màxim apogeu econòmic. Per comprovar aquest fet només hem d’observar la inscripció que encara s’hi pot veure a la llinda de la porta principal: «Ave Maria gratia plena Pere Agustí 1776». Finalment, després d’estar en ple rendiment durant els segles XVIII i XIX, el mas iniciarà una irreversible davallada econòmica a començaments del segle XX i serà abandonat definitivament pocs anys desprès de la Guerra Civil.